Articles en revistes
Social Sciences, 2022; 11, 476.
La desigualtat urbana, concretament en àrees vulnerables, ha estat un tema d'estudi des dels inicis de la sociologia fins a l'actualitat. L'objectiu d'aquest estudi és discutir l'abast i limitació del concepte de vulnerabilitat urbana, alhora que genera un índex que detecta la vulnerabilitat urbana en totes les seves dimensions.
L'article complet es pot consultar a: https://www.mdpi.com/2076-0760/11/10/476
ACE: Architecture, City and Environment, febrero 2022, año 16, núm. 48.
Emmarcat en un projecte competitiu centrat en l'estudi de les polítiques de regeneració urbana de barris vulnerables, l'objectiu del present article és analitzar la situació socio-residencial de cinc barris de la ciutat de Barcelona, reconstruint les representacions d'associacions veïnals sobre els seus barris, focalitzant sobre el com – i si és que – es reconfigura la pròpia lectura i el paper de les organitzacions en el context actual, i quines són les eines disponibles per fer front a les principals problemàtiques.
L'article complet es pot consultar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/363275
Buildings, febrer 2022, 12(2), 247.
La presa de decisions sobre la delimitació d'àrees de zones vulnerables en les que hi ha major necessitat d'intervenció és extremadament complexa i, sovint, es basa en grans estudis de dades secundàries que es contrasten amb la intuïció i el coneixement dels actors locals sobre el terreny. La investigació que es presenta proporciona una metodologia, en el context de la promoció de la rehabilitació dels barris vulnerables de Barcelona, que combina dades primàries i secundàries, i brinda una eina que fomenta la presa de decisions basada en l'evidència mitjançant tècniques de mineria i visualització de dades.
L'article complet es pot trobar a: https://www.mdpi.com/2075-5309/12/2/247
Sustainability, desembre 2021, 13(24), 13659.
L'article presenta la metodologia i resultats d'una investigació pionera en la determinació i mapeig de la vulnerabilitat socio-residencial a la ciutat de Barcelona segons una anàlisi sintètica multicriteri. Els resultats de la investigació proporcionen un seguit de mapes que permeten definir les zones on coincideixen els nivells més alts d'indicadors de vulnerabilitat.
L'article complet es pot consultar a: https://www.mdpi.com/2071-1050/13/24/13659
Inguruak [70] Revista vasca de sociología y ciencia política. 2021. 1-23.
Aquest treball es proposa realitzar una anàlisi crítica de la manera en què certs programes «aterren» en 5 barris d'alta vulnerabilitat de la ciutat de Barcelona. A través d'una estratègia d'anàlisi qualitativa, es busca detectar possibles desigualtats entre el que es proposen les polítiques i les realitats dels territoris on tenen lloc les intervencions. Conclou en una sèrie d'elements clau a l'hora de dissenyar i gestionar actuacions de regeneració urbana en barris vulnerables.
L'article complet es pot consultar a: http://www.inguruak.eus/index.php/inguruak/article/view/70-2021-art01
Arquitecno, núm. 17, pàgs. 13-22, juny 2021.
L'estudi es centra en el barri del Carmel a Barcelona, caracteritzat per un creixement urbà en pendent i la sospita de l'existència de situacions d'infrahabitatge. A través d'una metodologia dissenyada per combinar l'explotació de dades a partir d'inidcadors i les campanyes in situ, s'aconsegueix la detecció de situacions d'infrahabitatge, la caracterització de les principals situacions que el provoquen i la categorització i priorització en la necessitat d'actuació i intervenció.
L'article complet es pot consultar a: https://revistas.unne.edu.ar/index.php/arq/article/view/4979
ACE: Architecture, City and Environment, febrer 2021, any 15, núm. 45.
En ell es discuteixen les diferents maneres de concebre índexs sintètics de vulnerabilitat, alhora que es proposa una metodologia per la ciutat de Bilbao, extrapolable a altres casos d’estudi.
L'article complet es pot trobar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/340609
Buildings, febrer 2021, 11(3), 108.
L’article analitza els programes de rehabilitació a Barcelona, centrant-se en aspectes com el model d’intervenció, la inversió pública actual i els resultats.
L'article complet es pot trobar a: https://www.mdpi.com/2075-5309/11/3/108
Sustainability, abril 2021, 13(9), 4598.
Presenta una metodologia innovadora per estudiar el parc edificat, basada en l’estudi de 600 habitatges del Raval.
L'article complet es pot consultar a: https://www.mdpi.com/2071-1050/13/9/4598
Vitruvio: international journal of architectural technology and sustainability, 4 (2), 75-89. 2019.
La investigació es centra en l’avaluació de les deficiències físiques i socials de les zones vulnerables de la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, s’analitza estadísticament una mostra d’edificacions en alguns dels barris més vulnerables a través d’un conjunt de variables a escala edificatòria relacionats tant amb la necessitat de millora de les edificacions residencials existents com amb les característiques dels seus habitants.
L'article complet es pot trobar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/174626
ACE: Architecture, City and Environment, octubre 2019, any 14, núm. 41.
L’estudi aporta una classificació de les diverses formes d'intervenció física de què han estat objecte els conjunts objecte de l’estudi, la qual serveix d'instrument per a la seva valoració comparativa i la seva evolució en el temps per cas i per país, des d'una nova perspectiva més àmplia i transversal.
L'article complet es pot consultar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/172532
IOP conference series: materials science and engineering, 771 (7), 072031. 2019.
La investigació proporciona una caracterització socio-espacial de 20 casos d’estudi segons l’avaluació d’indicadors socio-demogràfics, socioeconòmics i espacials i la seva evolució al llarg de cinc dècades des de la seva construcció.
L'article complet es pot consultar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/166261
Conference series: materials science and engineering, 471 (7), 072030. 2019.
En el marc de la implementació d’un programa de rehabilitació d’edificis per barris residencials vulnerables per part de l’Ajuntament de Barcelona, la investigació presenta una aproximació tècnica i experimental sobre 16 de les zones més vulnerables de la ciutat. L’objectiu de l’estudi és obtenir una avaluació qualitativa de la vulnerabilitat residencial així com la identificació d’edificis amb un estat físic més desafavorit. La metodologia proposada aborda una primera pre-diagnosi de l'estat de l'edificació i la detecció d'edificis que presenten una gran necessitat d'accions de rehabilitació, proporcionant així criteris de priorització.
L'article complet es pot consultar a: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/133382
Comparteix: