Presentació
Els nous escenaris urbans en ciutats densificades, gairebé sense sòl de desenvolupament urbà, plantegen el repte i la necessitat d’abordar la millora del parc d’habitatge com a possibilitat de creixement i consolidació dins del sòl urbà. Es tracta d’una qüestió per resoldre que afecta a un important nombre de ciutats a Espanya i del context europeu. Un repte que s’orienta a una intervenció que resolgui per una banda la manca d’habitatge (i en particular d’habitatge assequible), i per altra banda, els problemes sorgits de la degradació física, econòmica i social de barris vulnerables.
Es dona la situació que una part dels barris en regressió van ser edificats en un període o en un context de creixement de construccions informals, motiu pel qual el parc residencial no disposa dels estàndards ni els serveis exigibles als habitatges del segle XXI.
En tractar-se d’un fenomen distribuït i discontinu pel que fa a la seva conformació espaial i la seva localització territorial, exigeix la construcció d’un marc analític integrat que abordi conceptes i criteris sobre la mesura i l’abast de la vulnerabilitat socioresidencial en les seves múltiples dimensions i que permeti la seva implementació en un sistema georeferenciat d’informació (GIS). Un segon repte suposa capturar, estandarditzar i sistematitzar amb caràcter cientificotècnic la caracterització sobre el terreny del parc edificat i la percepció dels seus usuaris de cara a disposar d’un coneixement sòlid i exhaustiu de l’edifici a nivell de prestacions habitacionals i tècniques (seguretat, accessibilitat, habitabilitat, acompliment energètic) i el seu entorn social (hàbits d’ús, ocupació, convivència, usos irregulars, organització, cooperació).
Finalment, el projecte pretén abordar metodologies per la identificació de les línies polítiques i formes d’intervenció que resulten clau per la millora i el reajustament de les casuístiques citades, descrites mitjançant anàlisis d’una sèrie de casos identificats com prototípics i que es consideren d’interès pel seu perfil repetitiu en els contextos d’estudi.
La hipòtesi de partida és que existeixen situacions de parc d’habitatge molt deteriorat que per la combinació de característiques socio-econòmiques i jurídiques, i característiques físico-tècniques, queden excloses de l’acció pública a través de polítiques i programes d’ajudes per la rehabilitació dels habitatges actuals o d’altres mesures dirigides a millorar les condicions habitacionals de la població resident.
La identificació i descripció d’aquestes situacions ha de permetre, en primer lloc, orientar les polítiques públiques d’habitatge i de rehabilitació de cara a adequar-se a les necessitats contemporànies. I en segon lloc, valorar la factibilitat de determinats instruments d’actuació de millora de les condicions de seguretat i habitabilitat del parc construït amb la finalitat de millorar la convivència en les comunitats residencials i la qualitat de vida de les persones usuàries.
La capacitat transversal d’un projecte d’investigació que aprofundeix en paral·lel en aspectes tècnics i sociològics i que aborda estrictament la condició multiescalar de l’objecte d’estudi, permet perseguir els següents objectius principals:
› Construcció d’un marc d’estudi que permeti desenvolupar metodologies innovadores que proporcionin una mesura vàlida de les comunitats residencials que afronten situacions de vulnerabilitat i exclusió o dificultat per accedir als programes públics de rehabilitació.
› Creació d’un sistema de caracterització socio-espacial que defineixi un gran nombre d’indicadors consensuals georeferenciats amb SIG, per avaluar característiques arquitectòniques, fisico-tècniques, juridico-urbanístiques i socioeconòmiques.
› Identificació de les línies de política de planificació i gestió i instruments d’intervenció al parc d’habitatge. En concret, la identificació d’aquells que aborden la millora de la qualitat de vida a les comunitats vulnerables i la reutilització i el reciclatge de materials de construcció obsolets.
Comparteix: