Projecte Llavor
Investigació| Novembre 2024
Amb l'objectiu de protegir i salvaguardar el patrimoni arquitectònic, són essencials la digitalització i divulgació per acostar-lo a la societat en general. No obstant això, en molts casos, aquest patrimoni no és accessible per a tots els públics, ja sigui per raons motrius o sensorials.
Pel què fa a la digitalització del patrimoni arquitectònic actualment es realitzen aixecaments mitjançant la captura massiva de dades, utilitzant principalment escàners làser i fotogrametria. Això dóna lloc a la generació de núvols de punts o malles tridimensionals amb una gran precisió, bàsics per a la generació de documentació tècnica, i hiperrealisme. No obstant això, els models resultants són de grans dimensions per poder mantenir un alt grau de detall i preservar la precisió mètrica de tot l'edifici. Això requereix ordinadors de gran capacitat de processament per gestionar aquest volum de dades.
A més a més, les tècniques actuals de captura massiva presenten dificultats en la reconstrucció d'elements reflectants i detalls subtils com els barrots de les baranes, que sovint han de ser corregits manualment. L'aplicació de xarxes neuronals pot superar aquestes dificultats, permetent la
representació precisa d'aquests elements, com els vidres i els detalls subtils.
Actualment existeixen dues vies de divulgació virtual del patrimoni arquitectònic. La que es base en la realització de produccions audiovisuals, i la que es base en la realització d'aplicacions interactives. Les quals, reproduixen models digitals mitjançant plataformes web com Sketchfab o realitzen aplicacions pròpies, web o PC, amb tecnologia de videojoc.

Comparació del Bessó Digital on s'observa les dificultats en la representació dels elements reflectants i els detalls amb la renderització dfel Besso Digital amb Gaussian Splatting on s'observa la millora en la representació dels elements reflectants i els detalls
Degut a la dificultat d'obtenir finançament pel manteniment d'aquests serveis, en la majoria de casos s'obta per l'opció de les produccions audiovisuals. Aquestes et limiten a un discurs lineal i no tenen la llibertat que t'aporten les aplicacions interactives.
Per a la divulgació d'objectes i petits espais s'opta per plataformes web comercials com Sketchfab, com en el cas del projecte Giravolt promogut per la pròpia Generalitat de Catalunya. Aquest és un sistema vàlid per a reproduccions d’objectes, però no per a models arquitectònics de grans dimensions, ni per institucions amb molts objectes on es dificulta la escalabilitat del projecte al
requerir de quotes mensuals en superar el límit de 10 models gratuïts.
Per a la divulgació de models arquitectònics de major tamany s’opta per a la creació d’aplicacions pròpies amb tecnologia de videojoc que requereixen un gran esforç de simplificació del model, perdent la precisió i el detall del besso digital, per a poder implementar-ho en plataformes web o en ordinadors que requereixen grans prestacions.
La proposta buscar millorar la visualització dels models alhora que reduir els costos, ja que la renderització mitjançant xarxes neuronals requereix equips de menor capacitat de processament, i no implica costos de manteniment significatius més enllà de la renovació dels equips o l’allotjament dels serveis web.
Comparteix: