Síntesi del potencial de creixement residencial segons l'estat del sòl i l'edificació a Mataró

L’àmbit d’estudi d’aquest treball contempla el conjunt del municipi focalitzant les anàlisis en les zones residencials, així com els nous sectors de desenvolupament de la ciutat. Per reconèixer les característiques del parc edificat s’ha estudiat com es distribueix l’ús residencial en el teixit edificat del municipi, fonamentalment, a partir de la base de dades del Cadastre.

 

Mataro01.jpg

 

En un primer estudi de parc edificat mitjançant dades cadastrals s'observa que els àmbits residencials abasten gairebé totes les zones qualificades de residencial pel Planejament vigent, excepte algunes que pertanyen a el sòl urbà no consolidat, dins de Sectors i Unitats d'Actuació en execució o pendents de desenvolupament.

La qualificació urbanística, tant de l'Planejament General com dels Sectors, delimita perfectament les zones on es pot desenvolupar i consolidar el potencial residencial (especificant els sectors que preveuen habitatge protegit), quedant supeditat a la volumetria específica d'ordenació.

Els Sectors i les Unitats d'Actuació de l'Planejament que inclouen sostre residencial (en total 11 sectors en execució i 30 sectors pendents de desenvolupament), preveuen un potencial total de 564.117 m² de sostre residencial, amb només un 10% materialitzat (setembre de 2012) , i 5.281 habitatges, dels quals 1.341 són protegits.

Un segon estudi de les llicències d'obres majors permet obtenir la pauta de les transformacions que s'han produït a la ciutat en els últims 12 anys i quantificar els canvis de l'perfil de l'edificació residencial que s'està produint en els diversos àmbits. La base de partida és el registre de les llicències d'obres facilitat per l'Ajuntament de Mataró, corresponent als expedients tramitats entre l'any 2000 i el 2012.

 

Mataro02.jpg

 

Atenent a la distribució de les llicències d'Obra Nova, s'observa que el major volum se situa en els àmbits amb el parc edificat de més antiguitat. Així, un 14% de les llicències es concentren en àmbits amb un any de construcció mig anterior a 1960, un 23% són en àmbits entre 1960 i 1970, i un 36% estan en àmbits de més de 30 anys, entre 1970 i 1980 . Per tant, gairebé el 75% de les llicències són en àmbits més o menys envellits. Només un 8% s'han concedit en àmbits amb l'edificació posterior a l'any 2000, bàsicament es tracta de sectors de nou desenvolupament.

Per identificar les parcel·les amb potencial d'habitatges dins el sòl urbà consolidat i quantificar el nou sostre construït, s'ha estudiat a nivell de parcel·la dels diferents tipus de transformacions que poden generar potencial en el sòl urbà consolidat, com són:

    • solars buits (Edificació)
    • edificacions obsoletes que són susceptibles de renovar (Substitució)
    • parcel·les infraedificades d'acord a l'ordenació de planejament que permeten fer remuntadors (Colmatació)
    • parcel·les subdensificades que admetrien la divisió dels seus habitatges (Densificació)
    • edificacions d'ús no residencial on el planejament dicta que ha d'haver habitatge (Residencialització)
    • solars en fase de consolidació, com els que han quedat amb obres pendents de realitzar (Finalització)

Mataro03.jpg

 

En un tercer apartat, ens referim als sectors en transformació, és el cas dels que desenvolupen un nou creixement o bé estan en el procés "urbanístic" de consolidació. S'estudien tres casos:

    • Sòl Urbà Consolidat
    • Nous sectors de creixement d'un pla parcial
    • Plans Especials Urbanístics